Tot aparell electrònic té una olor molt particular. Si ensumem l’interior d’un ordinador o un monitor de televisió, per exemple, distingim l’olor del metall calent, amb un deix plomís que ens recorda a ferrocarril o a la xapa sobreescalfada d’un cotxe aparcat al sol a l’estiu. Però també podem distingir la característica olor a pols cremada, sobretot en els aparells antics que no han estat encesos en molt temps. Les motes s’han anat colant per les escletxes de ventilació de l’aparell, i quan aquest és encès, sofreixen una combustió lenta i precisa. Aquests són les olors que associo a l’obra Scanner, que són bàsicament les olors de l’electricitat, aquesta energia invisible el pols vital de la qual dóna vida a la nostra societat tecnològicament avançada.

Daniel Canogar, juny 2009

El teclat d’un ordinador s’associa sobretot al sentit del tacte. Cada dia toquem intensament aquesta interfície amb el món electrònic. Amb l’ús, a poc a poc les tecles es van desgastant i es comencen a esborrar les lletres (sobretot la “A” i la “E”, que són les que més premem). Comença a acumular-se el pols entre tecla i tecla, o les engrunes d’una torrada que un dia vàrem menjar mentre llegíem les notícies a Internet. El teclat comença a convertir-se en un contenidor del pas del temps. Aquesta pols o aquestes engrunes es converteixen en una manifestació física de quelcom molt més intangible que circula pel teclat: les cartes, missatge de correus electrònics, els fulls d’Excel, les idees, projectes, il·lusions, decepcions… Un teclat antic fa olor de pols, que és el mateix que dir que fa olor de les seves memòries, si els teclats tinguessin memòria.

Daniel Canogar