7 FRAGÀNCIES

Quan a la vora del parc tractes d’ordenar les ombres dels arbres.

Quan esperes que el vent tombi el teu barret.

Quan el vent mullat insisteix a donar voltes al teu paraigua.

Quan les llàgrimes de la tristesa s’uneixen amb la suor de les mans.

Quan la boira deixa veure la pluja de l’estiu.

Quan els plecs del rostre reflecteixen el somriure.

Quan l’agradable conversa delicadament s’oculta.

En aquest temps, amb olor d’afilat, m’assec a esperar els sorolls cansats del record.

José Gallego