Exposicions Febrer - Abril 2019
- la fragància de les imatges (itinerància)

Gener- Maig 2019
- la identitat perduda. el rostre, colección olorVISUAL

Setembre 2018 - Gener 2019
- la fragància de les imatges

Març - Maig 2018
- la necessitat de l’infinit. Monocroms en colección olorVISUAL

Gener - Maig 2018
- elèctric i llunyà. Fotografia contemporànea colección olorVISUAL

Maig - Juliol 2017
- olor de Málaga. Percepciones olfativas de colección olorVISUAL

Octubre 2016 - Gener 2017
- reproductibilitat 2.2. colección olorVISUAL

Octubre 2016 - Gener 2017
- hipocamps

Setembre - Octubre 2016
- Olor de vinya d’Alella

Gener - Abril 2016
- l’art de col·leccionar: Ernesto Ventós. colección olorVISUAL

Juliol-Setembre 2015
- SINESTESIA. colección olorVISUAL

Setembre-desembre 2014
- olor de Cerdanyola. Percepcions olfactives de la colección olorVISUAL

Juliol-Octubre 2014
- quina olor fa una exposició? Una selecció d’obres de la col.lecció olorVISUAL

Maig 2014
- mini screening olfactiu. Ocells de xocolata

Juny-Octubre 2013
- olor de Cadaqués. Percepcions olfactives de la col·lecció olorVISUAL

Maig 2013
- mini-screening olfactiu

Maig - Setembre 2013
- Olor color. Química, art i pedagogia

Maig 2012
- screening olfactiu

Octubre 2011
- olorVISUAL en Microwave

Abril–Maig 2011
- arte essencial.

Febrer-Abril 2009
- impacte!

Gener-Febrer 2006
- esencias11

Juny-Setembre 2005
- essències10

Novembre-Desembre 2004
- esencias9

Març - Maig 2004
- esencias8

Juny - Juliol 2003
- esencias7

Desembre 2001- Febrer 2002
- ikus usaina6

Febrer - Abril 1999
- esencias5

Octubre - Novembre 1998
- esencias4

Abril - Juny 1998
- essències3

Maig 1997, Juliol 1997
- essències2

Octubre 1996 - Gener 1997
- essències

la necessitat de l'infinit. Monocroms en colección olorVISUAL

  • Acabo de veure uns dibuixos al carbó de José Miguel Pereñíguez, densos, profunds, vellutats. La presència dels negres que l’artista amb aquest mestratge col·loca sobre el cartó, deixa de ser dibuix, és quelcom més proper a una pintura monocroma. Pel que fa a això, em venen al cap, clàssics com Yves Klein i les seves obres daurades i blaves, Lucio Fontana, amb els seus blancs ferits, els negres de Malévich, les instal·lacions de McCollum o les obres d’Agnes Martin, Saura, Morandi, Ellsworth Kelly. Totes en essència amb un sol color dominant, superfície sobre la qual succeeixen tensions, embadaliment, complexitats, problemes, assossec …

    L’exposició “La necessitat de l’infinit. Monocroms colección olorVISUAL”, en la que es presenten obres d’aquesta molt interesant i personal col·lecció, pretén indagar sobre el sentit monocrom de les peces seleccionades, responent a la pregunta de què tenen en comú amb aquestes altres referides anteriorment.

    Al revisar la col·lecció, s’observa una gran llibertat en el criteri seguit per a la seva creació, però dins d’aquesta diversitat hi ha un determinat número d’obres que comparteixen certa afinitat per la seva tendència a la monodromia. No obstant, aquesta condició no implica un altre tipo d’afinitat. Cada obra és un món particular, un ens autònom que ens indaga des del mur o la peanya. En el conjunt apreciem obres de referències còmiques (Gabriel, J.M. Othoniel), introspectives (S. Bruggëmann, E. Bechtold, C. Alcolea), dramàtiques (C. García-Rodero, J. Fontcuberta), físiques (M. Chirino, P. Cera, Equipo 57), virtuals (C. Sandison, D. Canogar), iròniques (A. Agrela), estructurals (A. Caro, P. Palazuelo, M. Navarro),…

    Per a l’observació d’aquest conjunt d’obres caldria demanar-li a l’espectador tranquil·litat per olorar-les –el primer sentit de la col·lecció– i assaborir-les. La peça en aparença més simple ens pot sorprendre per la seva complexitat, l’obra més subtil, per la seva insolència; la, en aparença, més dura pot mostrar-nos el seu costat més amable. Aquest aspecte unicolor?, de cada obra ens obliga a prestar una atenció extra, a intentar endinsar-nos en la seva plasticitat en referència a les emocions. Són obres que no es desvetllen fàcilment.

    Un dels objectius que hem de buscar en tota exposició és encuriosir de l’espectador i sorprendre o, almenys, provocar la reflexió i el debat. En aquest cas, els nous llenguatges i la varietat de disciplines que la componen no deixaran indiferent al públic interessat en l’art. Algunes obres ens marcaran, unes altres ens deixaran indiferents, però potser una segona mirada ens revelarà el seu autèntic sentit, la seva essència.

    Rafael Ortiz. Comissari exposició

  • Seu
    cicus. Centro de Iniciativas Culturales de la Universidad de Sevilla
  • Dates
    Març - Maig 2018
  • Catàleg Link
  • Obres -