Emana efluvis de flaires aromàtics d’essències de fragàncies que encara no podem ensumar perquè és com qui mira una ma plena de llavors de diferents espècies i un no sap que és el que té a les mans, totes semblants i totes diferents; els hi falta passar per l’aigua inodora i la terra pudent per esclatar d’aquesta olor profundament reprimida.

Aquesta peça, sense títol, em recorda l’aigua que recorre espais i amara el que troba sense triar perfums, buscant aquesta terra on trasplantar llavors d’altres llocs totalment desconeguts.

Un fa coses per perdre-les de vista i un altre les recull per quedar-se-les, es un dir, els motius estranys de les tries d’allò que ens quedem es troben amb els motius secrets per fer el que fem. Fent o triant, els motius continuen sent secrets i estranys encara que s’expliquin.

Joana Cera, març 2006.