MONK, Jonathan - SHRIGLEY, David

composite photo oftwo messes on my studio floor

  • ANY: 2008
    DIMENSIONS: 100 x 100 cm - 40 x 100 cm
    TÈCNICA: acrílic sobre tela
    MODALITAT: pintura
  • COMPOSITE PHOTO OF TWO MESSES ON MY STUDIO FLOOR

    Els colors dels tubs de pintura tenen des de fa segles noms olorosos que els van ser atribuïts quan el món era més vast que ara i totes les destinacions evocaven el misteri i la màgia dels viatges.
    Olors intenses i colors exòtics sortien a trobar els navegants que costejaven el golf Pèrsic per arribar fins a Iran, on trobaven el vermell de Pèrsia o encara més enllà, al distant Índic, on eclosionaven rars aromes a les envistes de la costa d’on provenia el rosa de Bengala.

    Des d’Anglaterra els viatgers emprenien el Grand Tour per poder albirar des de la Mediterrània el groc de Nàpols o bé costejaven el mar Bàltic per trobar el verd de Prússia. A l’est trobaven el marró de Varsòvia i en arribar a Àustria trobaven el gris vienès. A l’oest d’Europa, en canvi, el taronja era Holandès, i el blau sempre de Sèvres.
    No obstant això, a cap color li van donar mai el nom de Barcelona, potser per això algú havia de portar fins aquí els colors aromàtics impregnats d’altres llocs.
    El que no resulta senzill determinar és com se’ls va acudir, a Shrigley i Monk, la idea de crear conjuntament la sèrie Corroborative Paintings.

    Si bé alguns girs col•loquials en el resultat permeten suposar que potser es tractava d’una complicitat que venia de lluny. El fet cert és que es van donar cita a Barcelona un càlid mes de setembre i van omplir l’espai asèptic d’una galeria d’Art amb totes les olors que evocaven els noms de les pintures. Ells em van dir que l’obra Composite photo of two messes on my Studio floor va ser la paleta en la qual van barrejar tots els colors que van inundar d’aromes diversos aquella exposició.

    Kimberly Clark
    Oceà Atlàntic, 29 desembre 2008

    CARTA DE L’ESCRIPTOR AL COL•LECCIONISTA

    Oceà Atlàntic, 29 desembre 2008

    Estimat col•leccionista,

    Us escric des d’un punt indeterminat sobrevolant l’oceà Atlàntic
    en direcció a Argentina. Dintre de poc creuarem la línia de l’Equador, salvant
    així la distància que separa el fred hivernal de l’hemisferi nord de l’estiu austral acabat d’estrenar.
    La gent viatja per molt diverses raons. Però si bé és cert que els
    éssers humans tornem a ser nòmades en molts sentits, no ho és menys que
    alguns dels viatges que fem són, en realitat, literaris. És a dir:
    qualsevol referència o analogia literària aconsegueix interessar-nos o fins i tot
    excitar-nos fins al punt que ens obliga a anar-nos-en cap allà. Aquest és
    doncs un viatge d’aquesta mena. El que m’atrau de Buenos Aires és precisament
    trobar aquesta ciutat “ideal” i fins i tot “irreal” que va enyorar Cortázar des
    París o el lloc on Borges va prologar la seva Biblioteca de Babel.
    Com una obra d’art, el viatge es desenvolupa en el temps: abans, durant i
    després del trajecte. Un viatge és totes les vivències que esperem trobar,
    tot allò que en realitat experimentem i per descomptat tot el que en
    recordarem després.
    Segurament, l’agitació que sent el viatger abans del viatge té
    certa similitud amb el plaer que experimenta el col•leccionista cada vegada que
    adquireix una nova obra d’art: explicar una nova història partint d’una cosa
    que fins aquell moment no li pertanyia.
    A aquest viatge he de afegir-hi un encàrrec molt particular que us pertoca a vós
    tant com a mi: m’han demanat que escrigui un text sobre una obra que
    David Shrigley i Jonathan Monk van crear a quatre mans per a l’exposició
    Corroborative Paintings i que ara forma part de la vostra col•lecció d’art.
    Ja que col•leccioneu textos a més d’obres d’art, he pensat
    immediatament que, igual que altres notables babelòlegs
    contemporanis atrets per l’estela de Borges, també teniu la vostra pròpia
    “biblioteca de Babel”.
    Aquest tret diferencial us fa un col•leccionista inusual, allunyat del
    perfil a què ens té acostumat el món de l’art. També sou perfumista, i per tant el vostre interès pel llenguatge va associat inequívocament al rastre de les coses, a la petja de les aromes, a l’olor
    de la vida.
    Encara no puc saber quina olor farà la ciutat de Buenos Aires, sí en canvi estic segura
    que serà molt plaent prologar la vostra Composite Photo of two messes on
    my Studio floor i que m’honorarà poder formar part de la vostra extensa
    “biblioteca personal”.

    Afectuosament

    Kimberly Clark

  • Exposicions

    - arte essencial.
    - la fragància de les imatges
    - la fragància de les imatges (itinerància)
  • Compartir/share: Email this to someone
    email
    Share on Facebook
    Facebook
    Tweet about this on Twitter
    Twitter