Tota la meva infància vaig jugar en aquest brut forat sota la pluja anglesa, la terra feia olor a jardí dens, fosc i humit. En enfonsar els meus petits dits al terra per fer-hi un forat, vaig plantar les meves primeres llavors en el jardí; en aquesta terra, les precioses bales, obtingudes amb precs i insistència, del meu germà gran, desapareixien en la seva enganxosa argila. Era la terra que el meu pare rastrillava a la tardor i recollia les fulles caigudes dels arbres, que reunia en munts entre els que jo corria i saltava. Aquest és el record de la terra de la meva infància, de l’olor de la
seva natura i de les estaciones.

Hannah Collins

Roses a l’entrada

Les roses han quedat a l’entrada buida i tancada deixant constància de
l’esdeveniment.
També els llençols estan aquí en memòria del passat, blancs, acabats de rentar i plegats.
L’entrada ara tancada i el lloc on tant sols ha quedat el perfum.
Pedres, roses, llençols, portes de fusta.

Hannah Collins

Sardines

Vaig col·locar uns fulls de diari i una llauna tancada de sardines sobre del paper. Està fet de forma molt senzilla, una caixa de contraxapat muntada amb prou feines amb uns claus.
En obrir la llauna, les sardines havien deixat la seva taca sobre el paper que les cobria i es podia treure la caixa sense gran esforç.
Els seus ulls brillen com si seguissin vives, però apareixen en ordre, platejades i encara embolicades en sal i amb olor a mar.

Fusta, paper, peix, sal, tinta.

Hannah Collins