Richard Hamilton no canviava de registre: enregistrava els canvis. De fet, solament portava a la pràctica, sempre que li venia de gust i de manera inesperada, allò que Duchamp anomenava «estratègia de la dicotomia». Amb tot, i contra pronòstic, l’anglès sabia que calia confiar en l’olfacte: un nas, el seu, educat en la pràctica reiterada —Hamilton entès com el «gran ensumador»— sense fer escarafalls enfront de res ni de ningú. Per això podia fer conviure un excrement amb una flor: la gràcia de les olors rau en la seva radical diferència i diversitat. Hamilton no canviava de registre: ensumava amb els ulls i mirava amb el nas.

Eudald Camps