Esclats de sol en la mica de la terra. Les cigales acompanyen la nostra set, mentre rere els murs la brisa crea suaus ombres canviants. Allí l’any compleix els seus cicles; fresca herba on més endavant naixeran les flors, flor de taronger que ens embriaga al març, saborosa fruita que sadolla el paladar assedegat quan cerquem les ombres, i sempre el record de l’aigua de la deu, que bevia en una fulla cargolada de llimoner que em donava el meu pare, a la vora del murmuri de la bassa: paradís d’un temps passat. Guillermo Pérez Villalta