La meva pintura titulada “Lavanda” és un intent d’expressar visualment una sensació olfactiva. Normalment, la pintura, pel fet de ser un art visual, s’alimenta de sensacions visuals i, algunes vegades, de sensacions tàctils que es procuren expressar mitjançant la textura que pot produir la mateixa matèria pictòrica. Per aquesta raó expressar una sensació olfactiva va resultar un problema d’una cert complexitat de plantejament, ja que d’alguna manera calia traslladar a llenguatge visual una sèrie de sensacions que no afecten la visió. Vaig escollir el perfum de la lavanda perquè vaig pensar que em permetria mourem en un camp de connotacions que em resultaria quelcom més fàcilment visualitzable donat el meu tipus de pintura. Com a característiques principals de la lavanda vaig escollir la sensació de frescor, de camp i d’aire nítid, i el record visual de la tonalitat càlida de la flor de la lavanda, que en el sud de França arriba a cobrir enormes extensions composant una nota de color molt particular dins el paisatge. Amb la fi d’expressar aquestes sensacions vaig utilitzar pintura a l’oli molt diluïda per tenyir la tela, per impregnar-la de color en comptes de cobrir-la amb capes de pintura, de la mateixa manera que el perfum impregna el aire. El color que vaig escollir –verd –es relaciona amb la sensació de frescor de camp i de natura, així com l’olor verdós groguenc que acostuma tenir l’aigua de lavanda. Per donar sensació de frescor i espai em convenia no recarregar la superfície amb excessives formes, sinó deixar espais lliures que tractessin de suggerir quelcom tan subtil com un aroma. Com a contrast, en la part central i amb una textura una mica més gruixuda, apareixen les taques, de color violeta, al•lusió a la flor de la lavanda. Aquestes taques, que constitueixen l’element rítmic de l’obra, inspirat en el ritme de l’espígol mogut pel vent, estan a l’igual que la resta de la pintura embegudes de verd, formant així en conjunt una unitat total de la mateixa forma que en el perfum trobem suggeriments diversos en una sola unitat.
Albert Ràfols-Casamada

En esta pintura he procurado dar forma visual a una sensación delicadamente olfativa: el aroma que se desprende de una taza de té de jazmín.

Esta fragancia se transforma en la protagonista del cuadro. Para ello he utilizado colores relacionados con el té: ocre, dorado y gris. El ocre dorado corresponde al color de la infusión y a la impresión que produce en el espíritu: una impresión de bienestar. El gris lo asocio con el humo que sale de la taza, una delicada emanación en la que nuestros sueños pueden tener cabida. Ambos elementos constituyen la materialización plástica de algo tan sutil como un aroma.

Además, en la fragancia del té veo algo luminoso, brillante, etéreo, algo poético. Algo que nos sugiere amistad y tranquilidad, que invita a dar, como entre los antiguos poetas chinos, un sentido ritual y místico a la vida.