Una dona, després d’haver vist el meu vídeo, em va dir: “Puc recordar l’olor de l’herba d’aquella època, quan encara era una nena i em podia amagar entre els arbusts o deixar-me anar rodolant per un prat”. Hem nascut en la malenconia de la solitud i un dels nostres objectius conscients o inconscients és fugir, escapar. Els primers records infantils de la nostra cerca de sentit viuen per sempre. Molt sovint ens traslladem als nostres meravellosos llocs del record per tal de refer-nos i treure’n energia i esperança. Amb l’olor, he entrat per la petita i íntima porta en els grans recintes de l’anhel i els somnis. Mariana Vassileva