Quan en desembalar un quadre encara conserva la seva olor característica, recordo la situació en la qual el vaig crear. Fa olor de la humitat de l’estudi, al fred de la tardor o olora a l’assecament ràpid de l’estiu. Respir cada situació d’afegir o llevar parts que ara ho constitueixen.

Les capes d’acrílic, d’oli, viscoses, esteses, semblen que redimeixen el procés, el treball de tirar endavant aquest quadre.

Quan oloro la pintura crec que ha valgut la pena la indecisió, vacil·lant, sobre la conclusió de l’obra; si al temps conserva lleument l’aroma de l’oli, recordo l’esforç del seu inici.

Sovint fico el nas en les exposicions per saber d’on vénen les obres, de què estan fetes, i les toco d’amagat.

Javier Balda