La forta aroma del segon pis em va fer moure. Segons pujava la vella escala s’anava fent cada vegada més intensa. Una olor dolça, embriagadora, penetrant, ho impregnava tot. Darrere d’una de les portes vermelles vaig trobar el taulell blanc, ferit pel matís dels pètals de rosa triturats. La sequedat de l’ambient i el fred hivernal s’oposaven a la frescor del seu perfum; vaig obrir la finestra i vaig respirar profundament, mentre els flocs de neu queien lents del cel.

Rodrigo Gonzalo