Nit d’hivern, temperatura sota zero. Sento la neu cruixint sota els peus. Llevat  del soroll ocasional d’un cotxe, m’envolta el silenci. Veig la llum dels semàfors, de color diferent de quan és de dia. L’aire gelat se’m fica al nas. L’hivern glaça gairebé totes les olors. Les aromes són més delicades: fredes i sensibles.

Quan acabo una obra no fa la mateixa olor que faig les fotografies. Els colors em fan sentir olors que abans no hi eren. Per a mi les olors es comporten com els colors. Fonc imatges d’una passejada i combino patrons que es repeteixen, formes i canvis de llum i ombra. Els colors de l’obra són una barreja de diferents colors del camí. Són colors de la natura, canvien en funció de l’estació de l’any i de la llum que li és pròpia.

Eeva Karhu