Un paisatge abstracte viu a dins d’una pintura-objecte. Un capvespre transparent ple d’amplitud ens mostra els seus costats amb biaix recte i radical, on suren els budells d’un cel crepuscular, fragmentat, en dissecció, i ens ensenya els núvols vermells, en carn viva, que sagnen el color dels seus últims reflexos solars. Amb tot, aquesta daurada penombra tridimensional transcendeix la seva forma. Va més enllà. I l’aura del quadre ens transmet sensacions que abasten els nostres sentits. La seva intensitat cromàtica convida a tocar-ne les textures, a sentir l’essència dels seus pigments flotants.

L’aire del capvespre desprèn i transporta l’àuria pols acolorida que viatja cap als nostres sentits ajudant-nos a percebre l’olor metàl·lica que exhalen aquests evanescents pigments grocs.

Silenciosos pentagrames vesprals, que s’expandeixen i es transformen.

Alberto Reguera