ODA A LA FLORIDURA

Viure la vida de passada!
entre el que queda
que no ens fa falta

el sentiment dels assumptes
o bé
l’olor de les coses

la prova
és en sí
l’aroma

en principi
està tot
emmarcat, realitzat

relativitzat
perpendicularment
als perfums

Cap so, ¿d’on?
Perquè la sal dóna sabor a les coses
el petit cridaner

I a més gairebé sempre és cert:
La descomposició, la degeneració
De- i generació sempre formen una nova generació.
La vida comença vivint i en vida, de vegades amenaçadora, es floreix.
Llavors, quan la cosa es torna massa real, precisament a causa d’aquell ens que caracteritza aquesta cosa, quan un Ésser amb força vital existeix amb tal intensitat que una cosa comença a descompondre’s, a dissoldre’s lentament en boirina, en fragància, en pudor fosca, ¿és llavors quan comença a correspondre realment a la seva naturalesa?
Per tant la desintegració i la floridura no serien senyal de descomposició i decadència, sinó el que caracteritza el desdoblament més aviat complet de les propietats i relacions de les coses i els esdeveniments.

Alex Jasch