Aquesta obra pertany al projecte Rwanda que vaig produir entre els anys 1994 i 2000. El projecte Rwanda és fins ara el més llarg de tots els meus projectes, que normalment duren d’un a tres anys.

Aquesta obra, igual que les altres del projecte Rwanda, és un exercici fallit, un intent, fútil, de representar una cosa que em sembla irrepresentable: el genocidi d’un milió de persones i la indiferència davant de la barbàrie per part de la comunitat internacional.

Aquests exercicis fallits representen diferents estratègies de representació, diferents estratègies de comunicació.

Fiel Road and Cloud en particular utilitza l’estratègia d’evocar: evocar aquells llocs on es va cometre el genocidi, però sense mostrar els seus efectes gràfics i brutals.

La primera fotografia mostra un camp de te a la vora del camí cap a l’església de Ntarama. És un camp preciós si no fos pel fet que està completament buit: no hi ha un pagès treballant, malgrat que és ple dia.

La segona fotografia mostra un camí de terra que també es dirigeix a l’església. És una imatge gloriosa de llum, i costa imaginar que aquest camí tan bell ens porta a l’horror.

La tercera fotografia mostra un cel blau on flota un núvol blanc majestuós. Només en llegir el dibuix que acompanya aquesta fotografia descobrim que l’artista està envoltat d’uns cinc-cents cossos, tots descomponent-se sota el sol africà.

L’olor present en aquesta escena és indescriptible i em va perseguir durant més de tres mesos. Vaig arribar a dutxar-me sis vegades al dia sense cap resultat. Durant el meu tractament psiquiàtric post-Rwanda, li insistia desesperadament al meu psiquiatre que m’ajudés a oblidar aquella olor. La seva resposta era sempre la mateixa: “l’olor ja no és al cos, està en la seva ment”, em deia.

Basant-me en aquesta experiència, l’any 1998 vaig crear l’obra anomenada Espai de Meditació (Te) i Espai de Meditació (Cafè). En aquesta obra convidava el públic a descansar sobre uns coixins negres en dos espais de meditació. Cada espai oferia una aroma diferent: l’un de te de Rwanda, i l’altre de cafè de Rwanda. Amb aquest projecte volia oferir als espectadors l’aroma dels dos productes més importants de l’economia rwandesa, i així simbòlicament esborrar del meu cos l’olor de mort.

Alfredo Jarr
Notes sobre Field Road and Cloud
New York, 1998