Olor

L’olor que pot associar-se de forma més immediata amb la meva feina és la de la cera fossa. Faig servir una cera molt refinada derivada del petroli, pel que no es tracta d’una fragància romàntica com pot ser-ho la cera d’abella. L’olor de la meva feina és l’olor de la ciutat, del fum dels tubs d’escapament, de l’asfalt ardent sota el sol.

Si tinc un olor favorit associat a la meva feina, és el del matí següent. A l’entrar en el taller aviat, al dia següent d’una jornada de gran activitat i abans de que comenci de veritat els sorolls urbans, els olors habituals a l’estudi han perdut intensitat. La cera fossa s’ha refredat sobre les pintures i el terra de fusta i ja no fa olor a contaminació, sinó més aviat evoca agradablement el record d’una jornada d’àrdua feina.

Per la pròpia natura de la cera, les meves peces no fan olor durant anys, com passa amb les pintures a l’oli, per lo que en aquest moment de suau olor per matí, escodrinyant la meva producció del dia anterior en busca dels seus assoliments i els seves fallides, forma part de la meva memòria olfactiva, a l’igual que el record de la meva mare fent pa quan era nen.

Andrew Bick
2001