De menuda vaig tenir un vestit verd i jo sempre l’anomenava el vestit d’enciam, i mai el vestit verd. No me n’he recordat fins fa poc, en veure aquestes fotos.
El jardí de les fotos és el mateix jardí de la meva infantesa, amb l’heura, les pilastres i els tests amb lilàs, tancat. A l’hivern sempre m’oblidava que hi havia un jardí i el veia només emmarcat per les finestres, i era a l’estiu que m’assaltaven tota aquesta varietat de verds i les bestioles.
De segur que alguna vegada he vaguejat entre l’heura acabada de regar amb el meu vestit d’enciam (i no me n’he recordat fins ara). Quina pena que ningú fes fotos.
Me l’imagino al mig d’una gran calor d’agost, com quan vaig fer aquestes.
Al mig d’una calor que fa olor.

Angeles Agrela