El paisatge escultòric fa olor de fang moll i a l’esperit de les seves fulles. Les seves formes trèmules, esveltes, mòbils, ens remeten a l’olor de la natura i els seus paisatges naturals i abstractes. Aquestes vegetacions imaginàries, on les fulles s’articulen a través de fils metàl·lics, permeten moviments i oscil·lacions que fan emergir els aromes de la memòria, els aromes dels nostres records.

Les arrels, enfonsades a la terra, propaguen les olors a través de l’infinit.

Lorenzo Cambín