Humitat després de la tempesta.
Olor del benestar i llum diàfana,
que repara, delimita i dibuixa
la línea virtual del pas
d’un cos a un altre. Transició.
Remolins alegres i invisibles
que uneixen, en l’olfacte,
terra, aire i aigua.
I una altra vegada l’olor del benestar,
que inexorablement porta associada
la nàusea de les clavegueres,
que en el seu agitat moviment subterrani
desperta humitats fetes de
remolins d’existències oblidades.

Carles Gabarró
Barcelona, 20 setembre 1991