Kaizen és un bosc d’idees i em moc entre elles. Les imatges se superposen les unes a les altres com un anar d’una idea a una altra, una línia de pensament que lentament torna sobre ella mateixa. Escullo un espai on buscar un senyal per a orientar-me cap a la meva essència, busco un rastre que em condueixi cap al meu propi camí i acabo tornant al principi, deixant al bosc la meva empremta, el meu tacte i la meva olor salada, que es fonen, com les imatges amb el bosc humit. Ja no preval la ment. Aquí, l’escenari natural em fa retornar al bàsic, al primigeni, a la senzillesa, on fa olor d’ombra fresca, de saba, de falgueres que es descargolen lentament a la llum tènue de alba. Fa olor de principi, de creixement, i de vida. El miracle d’allò que sempre hi és, el que sempre podem trobar en el nostre interior.

Carlos Cid