Igual que l’escriptura, la pintura està plena de colors, sensacions i actes. Aquest quadre, titulat 1986 – 1992, integra el record, la celebració, les impressions, l’olor i el sabor de l’amor i la mort.
L’olor de la flor caiguda, recollida mig marcida, que una vegada que estigui assecada encara ens dóna una altra aroma diferent.
La sensació de repòs que transmeten els objectes fetitxistes reunits per l’amor que se’ls va lliurar en el seu temps.
No és l’olor a mort, sinó a record d’amor suaument estacionat.
I una lleugera brisa que ens porta la fragància de certes primaveres.

Carmen Calvo