Dins d’aquesta caixa freda i de neteja impecable es troben quatre ous càlids que suren en un cercle. Els ous suren darrere d’una imatge transparent l’olor de la qual amb prou feines es percep com una brisa suau i fresca. La imatge és una fotografia d’un ventre embarassat amb mans que ho sostenen per damunt i per sota.

En la sinestèsia que produeix aquesta peça l’olor principal que es percep és l’olor a nou, a net però alhora a càlid ja que al·ludeix als bebès que naixeran d’aquesta gestació. L’olor d’un nounat fa que els adults sentin ganes d’abraçar-ho i protegir-ho. Al seu torn, quan un bebè neix, la seva relació amb el món és gairebé tota entorn del sentit de l’olfacte. Com diuen Daphne i Charles Maurer en el seu llibre “El món del nounat”:

<El seu món li fa olor d’ell tant com el nostre món ens fa olor de nosaltres, però ell no percep les olors com si provinguessin solament del seu nas. Escolta olors, veu olors i sent olors també. El seu món és una mescla d’aromes fortes i sons forts –sons que fan olor d’amarg i coses que mira que fan olor a dolç i pressiona contra la seva pell que fa olor àcida. Si poguéssim visitar el món d’un nounat pensaríem que estem en una perfumeria al·lucinatòria>.

En la peça Gestación els quatre ous fan referència a la vida que s’està creant, a la fàbrica de la humanitat i per a mi aquesta olor a creació neta i càlida desperta un sentiment d’esperança i protecció.

Carmen Mariscal