“Son tus perjúmenes mujer los que me sulibeyan…“. Mejía Godoy

…”Ningú no jugava i ningú no s’afanyava en aquest carrer, ni tan sols els remolins del vent terral pesats com pedres.

Ja no es podia sortir ni entrar enlloc. La boirina o el sol eren de sorra…”

Extracte de Crónica del Niño Jesús de Chilca. 1982. Poesia d’Antonio Cisneros.

Com en el poema de Cisneros, on gairebé ens podem palpar la sorra sobre la pell, l’exercici de la memòria fa diverses giragonses fins a convergir en un tot, produint així un imaginari personal i únic de qui rememora.

En el cas de Dreaming Rose, 2009, la sensualitat de l’olor presideix i reuneix tots els altres colors sota el seu aroma.

El  tema de l’obra és de caràcter autobiogràfic i tracta d’un record d’una finca de flors perduda.  Pintar les roses sobre la pell és l’acte més proper a la tradició tribal i primera del tatuatge: informar procedència, res més proper a l’acte mateix d’untar-se de perfum.

El títol en anglès lúdicament evoca dos moments: el del personatge somiant (Rose is dreaming) i el de l’acte de recordar les seves roses (Dreaming of roses).

I a través d’aquesta imatge, l’aroma apareix per a quedar-se per sempre.

Cecilia Paredes

NY març 2015.