No fou premeditat. Va sorgir del no-res i immediatament es va convertir en una certesa definitiva. Estava en els boscos d’Ucieda. Tardor. Fotografia paisatges de la memòria, de la meva memòria. Portava varies hores vagant pel bosc en solitari. Vaig mirar cap a el riu i em vaig quedar abstret observant la carrera imparable de l’aigua i els reflexos del sol. El món es va parar i em vaig preguntar: a què fa olor el perfum de la vida? Després vaig fer aquesta imatge intentant desxifrar-ho.

Ciuco Gutierrez