OLFACTORY és una reflexió sobre la imaginació i sobre la pèrdua de l’experiència en general i en particular sobre un dels sentits que juntament al sabor (gust) és particularment difícil de descriure: l’olor, o sigui l’olfacte.
L’obra està composta de dos elements principals: a l’esquerra un monitor, a la dreta un prisma triangular que les seves parets estan formades per miralls i a cada costat està inscrita la paraula OLFACTORY.
Una vegada posat en marxa la feina és, mitjançant un sensor ubicat sota del prisma; es veu a pantalla del monitor a una donar (que el seu perfil recorda a un verge nòrdica, la modelo és Danesa) olorant distintes flors a intervals de deu, vint segons. Cada vegada que inspira s’escolta la seva inspiració i simultàniament, comença a girar el prisma triangular fet de miralls en que la seva superfície està gravada la paraula OLFACTORY. Després d’uns 15 minuts, si ningú es mou o s’acosta al dispositiu, l’aparell s’apaga del tot.
L’acció d’olorar, de l’olfacció s’acciona dues vegades. Una vegada a través de la imatge mateixa de la dona que agafa la flor i l’acosta al nas (nivell visual); una segona vegada en el moment que el prisma comença a girar reflectint i posant en “contacte” la realitat circumdant amb la paraula OLFACTORY (nivell conceptual).
La imaginació tendeix a construir una realitat viscuda o possible; el mirall reflexa una realitat existent però imperceptible a través de l’experiència (es possible reflectir una bona i saborosa paella però sense poder degustar el seu sabor, la seva consistència i olor).
L’alteració dels sentits, la pèrdua de l’experiència, l’artificialitat dels olors, la construcció d’un món sempre més aliè i virtual són fenòmens que, al meu entendre, poden anar associats a aquest treball. Així com el desig de voler recuperar alguna cosa natural i essencial a la que, per algun motivo, ja no hi podem accedir.

Berlín 10.10.2002