Ha dormit durant centenars d’anys – al seu vas ple d’alcohol – s’ha convertit gairebé en escultura – tota impermanència acabada – el seu temps conservat – sentim reverència envers aquell temps – davant la sensació de saber que ell va viure fa 250 anys – la mort té alguna cosa tendra en aquest rostre, però la mort és també una cosa molt abstracta, difícil de fer tangible.

Una olor familiar per a nosaltres, quan entrem en una col·lecció – quan ens submergim en un món de preparacions d’alcohol – misteriosament – als seus prestatges d’arxiu, esperant a ser considerats com a éssers, a no ser oblidats.

Cada visita ens porta sorpreses noves, confrontacions noves…

Daniel & Geo Fuchs