La Cascada anticipa el concepte temàtic (però no pas la solució plàstica) de la posterior i molt més complexa Cascadas y anudamientos: Paisaje agustino, 1.989. Les dues peces, en efecte, fan al•lusió a un fenomen natural -si bé amb significatives derivacions mítico-simbòliques- que és característic de la regió de San Agustín: l’olor de les nombroses cascades que s’estimben des de gran alçada, gairebé del tot ocultes per l’exuberant vegetació tropical d’aquesta zona andina i que s’endevinen únicament per la forta olor a terra mullada, a clorofil•la humida, a aigua i oxigen. La connotació mítica ve donada pel fet que per als indígenes precolombins de la regió l’aigua és un símbol de mort i fugacitat, com ho són també la serp i la lluna. L’autor ha volgut significar amb aquesta mecànica Cascada l’estranya simbiosi natura-mite que presentaven per als aborígens aquests misteriosos salts d’aigua que, majestuosament, impregnaven d’olor la memòria de l’entorn.

Edgard Negret