Es tiempo de tomar medidas.
Se piensa con todo el cuerpo. Un pensamiento no vale nada, no es verdadero, si no se nutre de todos los sentidos. Necesitamos datos fiables para fabricar ideas claras y rotundas, capaces de alcanzar la máxima profundidad posible dentro del mínimo espacio, capaces de prender la chispa de una acción transformadora. No basta con acostumbrarse a olfatear la vida, a seguir los rastros, a discernir señales y leer signos. Hay que ir más allá de lo experimentado. Oler es algo más que un sentido químico detectado por sensores en las células que trasladan señales eléctricas al cerebro. El olfato concede señales anteriores a la vista, al tacto. Su misterio es profundo. Está ligado a zonas del cerebro donde se pasea el razonamiento asociativo y donde campan las emociones. Las ideas se pueden oler. En su esencia.

Eugenio Ampudia

Quan vaig presentar l’exposició “Nada que ganar” a la Galeria Max Estrella es va presentar l’oportunitat de “cremar” la llibreria del meu galerista. La temptació de cremar els seus catàlegs i llibres d’art era massa fort i amb la seva complicitat, vam aconseguir fer cremar, veure cremar, la documentació de la galeria.

Va ocórrer llavors alguna cosa sorprenent: alguns espectadors en veure i sentir les flames davant dels seus ulls, creien també olorar el paper cremat. L’olfacte és el sentit més fàcil de controlar i l’olor del foc un dels quals tots recordem amb més força.

Els futuristes creien que la creació artística s’ha de començar amb els dits ensutjats de cendra i personalment, crec en l’intangible del coneixement i veig una llibreria com un lloc gairebé viu, que creix i canvia. En la seva pròpia combustió el llibre allibera energia i produeix llum i calor. Aquesta transformació és el procés fonamental de la Naturalesa.

De vegades penso en el llast de tots aquests toms amuntegats en els nostres caps i a les nostres biblioteques i imagino les cendres d’aquests llibres ventades i surant lliurement a l’espai…

Eugenio Ampudia