Quan vaig presentar l’exposició “Nada que ganar” a la Galeria Max Estrella es va presentar l’oportunitat de “cremar” la llibreria del meu galerista. La temptació de cremar els seus catàlegs i llibres d’art era massa fort i amb la seva complicitat, vam aconseguir fer cremar, veure cremar, la documentació de la galeria.

Va ocórrer llavors alguna cosa sorprenent: alguns espectadors en veure i sentir les flames davant dels seus ulls, creien també olorar el paper cremat. L’olfacte és el sentit més fàcil de controlar i l’olor del foc un dels quals tots recordem amb més força.

Els futuristes creien que la creació artística s’ha de començar amb els dits ensutjats de cendra i personalment, crec en l’intangible del coneixement i veig una llibreria com un lloc gairebé viu, que creix i canvia. En la seva pròpia combustió el llibre allibera energia i produeix llum i calor. Aquesta transformació és el procés fonamental de la Naturalesa.

De vegades penso en el llast de tots aquests toms amuntegats en els nostres caps i a les nostres biblioteques i imagino les cendres d’aquests llibres ventades i surant lliurement a l’espai…

Eugenio Ampudia