La rosa circular

El seu recorregut intricat i serpentiforme exhalava el perfum narcòtic d’una seducció mítica i la seva pell trencada pel desig velà una nit el corriol cobert d’espines del laberint que obria l’escala cap al seu centre.

El seu ésser etèric, inexpugnable i trencadís, de vitalitat elèctrica, oferia la mateixa resistència que una fortificació falsa i la seva bellesa agònica i flamejant enverinà tota idea de permanència i ens condemnà al dolor etern després de la seva desaparició.

Ara, tan sols en l’angoixa final per seguir el rastre de la seva olor penetrant i sagrada podrem obtenir la nafra al costat, adolorada i crucial…

Salamanca, 2001.08.03.

Fernando Sinaga