Cicle vital on les coses neixen netes, brillants i mòbils. De l’extrema bellesa a la degradació absoluta, tot plegat pressiona i destrueix. Acte quasi bé absurd , lligat als fenòmens de l’univers, on tot s’esmicola i comença de nou, on l’olor canvia des de la frescor de la matinada a la morbidesa del cementeri. Francesca Llopis 12 juny 2007