En aquest lloc de Metz, la primera impressió que hom tingué en obrir la porta va ser el descobriment d’un caos resultant del vandalisme a què deixa pas l’abandonament de qualsevol lloc ocupat successivament per joves a la recerca de sensacions o bé de plaers, llocs com els que hi ha al centre de totes les ciutats, recer de rodamóns, i on finalment es tanquen totes les entrades, i es deixa únicament una obertura per als gats, errants en gran nombre en els parcs propers.
Quan foren arrancades de la porta les cadenes que impedien el pas, el fred i la humitat estremien el cos. Una olor general es desprèn dels estris, envans trencats i escampats pels jocs i pel vandalisme, que aixequen pols.
I aquesta, impregnada de l’orina dels gats i d’humans de pas, sorprèn el visitant. A les fàbriques abandonades, el Lloc habitualment és ple d’olors, de vegades de metall fred o bé de greix i el primer acte que haig de fer per a “habitar” en els meus llocs és el de netejar i ordenar la sala buida perquè rebi l’acció i la pintura.
“L’obertura” amb la llum i l’acció modifica cada dia l’acostament a aquest lloc.
L’obra, un cop acabada, fa que sota l’acció del Temps es reafirmi en aquest nou passat que ara acolorit s’impregna d’aquestes mateixes olors, i la imatge selecciona i abandona aquest aspecte tan humà del lloc.

Georges Rousse