“S’ha de poder pintar l’olor dels àrbres”
(Paul Cézanne – 1839-1906)

Les múltiples fragàncies s’eleven cap a el cel en un núvol enredat i confús.
Un desordre insuportable.
Ens agradaria identificar-los un per un i desenredar el cabdell de les nostres sensacions.
Està en el nostre abast fer-ho?
Per ventura l’univers és tan complex que estem condemnats a no poder conèixer la puresa de les coses?
Potser amb molta paciència, amb una atenció sostinguda, mitjançant un treball quotidià, amb un gran rigor, podríem aprehendre el món fins a en els seus més ínfims detalls, en els seus fragàncies més subtils.
Caldrà maleir al Creador per haver-nos situat en el centre de l’Univers, o lloar-lo per haver-nos sotmès a aquesta gran prova?

Gilbert Garcin
Nadal 2007