Aquesta obra de Guillermo Kuitca representa un rostre femení cartografiat. L’afany de Kuitca per cartografiar no té com a origen la voluntat d’oferir-nos cap mena d’informació de caràcter geogràfic. El que pretén en realitat és que els elements cartogràfics adquireixin una capacitat descriptiva que vagi més enllà de la merament geogràfica. La construcció d’un llenguatge propi que va més enllà del mapa i que té com a base la retícula i els nodes.

Mapes de la sensibilitat i dels sentits, un recorregut analític pels sentits i cap als sentits a través d’un rostre femení que rastreja llocs amb prou feines coneguts.

Aquesta obra evoca les olors pròpies d’aquests llocs poc freqüentats, olor del fang humit de camins sense gairebé cap petjada, aromes de molsa naixent sobre pedres calcàries i dels fongs que neixen al peu dels troncs d’arbres centenaris. Perfums que es troben continguts en una espessa capa de boira com si fos un flascó que conté les essències de l’inescrutat.

Deconstruir, disseccionar, esbocinar, desdibuixar o cartografiar són pràctiques constants en l’obra de Guillermo Kuitca, exercicis d’anàlisi minuciosa que evoquen i recreen rastres del passat.

Llucià Homs – Jordi Mesalles
(validat per Guillermo Kuitca)