A la memòria, cada racó, cada casa, cada edifici s’associa amb un olor propi: la casa dels pares, la caseta de l’arbre, el col•legi, l’església, el primer apartament propi.
Clandestinament em colo en el rebost. Només per la finestreta entra una llum tènue des de la cuina. Immediatament m’envolta l’olor a especies, fruites, dolços prohibits.
La magdalena de Proust, l’alcova de l’àvia, el rebost de casa.

Günther Förg