Tota la meva infància vaig jugar en aquest brut forat sota la pluja anglesa, la terra feia olor a jardí dens, fosc i humit. En enfonsar els meus petits dits al terra per fer-hi un forat, vaig plantar les meves primeres llavors en el jardí; en aquesta terra, les precioses bales, obtingudes amb precs i insistència, del meu germà gran, desapareixien en la seva enganxosa argila. Era la terra que el meu pare rastrillava a la tardor i recollia les fulles caigudes dels arbres, que reunia en munts entre els que jo corria i saltava. Aquest és el record de la terra de la meva infància, de l’olor de la
seva natura i de les estaciones.

Hannah Collins