LA PASSEJADA
Vosaltres, boscos formosos,
pintats de verd a l’empit
on passejo sovint,
recompensat per una dolça pau
per cada espina clavada al meu cor,
quan els meus pensaments són foscos,
ja que vosaltres, art i sentits,
heu tastat el dolor des del principi.
Dolces imatges de la vall,
per exemple jardins i arbre,
i també el caminet, aquell estret,
el rierol que gairebé no es deixa veure,
que bonica que llueix de lluny
la imatge preciosa
del paisatge que tant m’agrada
visitar quan el temps és bo.
La divinitat ens acompanya amablement,
primer amb el blau,
després amb núvols,
de formes corbes, i grisos,
llançant llamps abrasadors
i trons eixordadors,
amb l’encant del paisatge,
amb la bellesa sorgida
de la font de la imatge original.

Helmut Dorner