Sobre l’olor

Recordo l’olor de Barcelona de quan vaig arribar-hi per primera vegada, fa més de deu anys. Una olor que sempre identifico com a seva, d’aquesta ciutat.

És una barreja d’olors, olors a cigars, perfums, humitat, història, suor, cotxes, ambientadors de botigues i cafès, el metro, més cigars, perfums, cotxes, suor, en resum l’olor de cuitat, a Barcelona, cuitat llavors desconeguda per a mi. Una olor la perceps, sobretot, quan has estat un temps allunyat, sense olorar-la; com descriure-la ara que no puc olorar-la, ja que fa anys que visc aquí, envoltada d’ella ja no ets conscient, comença a formar part de tu i no la pots distingir. Però cada vegada que tornes després d’haver estat en un altre lloc, l’olores. És un instant solament, és impossible retenir l’olor i la sensació que dóna, s’esfuma, va i ve en cercles concèntrics, en línies ondulades, fragments que recorden a altres fragments que et porten d’una associació a una altra, una associació que pot ser el principi d’un dibuix, una fotografia…

Irena van de Mheen