Som éssers mitològics. Deambulem buscant el sacrifici que ens atorgui la capacitat d’oblidar. Som un tros d’un tros del que el nostre cos recorda, però tota la història hi ha passat, per aquest tros.
Aquesta és la imatge del dolor, d’una memòria que busca aquest sacrifici de la sang i de la carn que alliberi de la capacitat de recordar.
És l’olor bestial de la realitat, de la vida quan creua la mort, d’un cos partit a trossos, de quan la casa paterna, la ciutat que t’ha vist néixer esdevé escenari de la comèdia.
És la pudor del cos obert a l’escorxador, és un moment entre el dia i la nit, és l’adrenalina i el plor punyent que surt de les vísceres, per a cridar per elles.
És el ritual que em permet treure’m del cos el viscut, per a deixar-lo, atrapat, en un tros de paper.

Ixone Sádaba