Sobre l’olor…
No podem parlar de l’olor que desprenen aquestes construccions sense parlar del sufocant calor que fa en aquesta zona del desert del Sàhara.
Diferents elements orgànics i inorgànics, es pengen de la malla metàl•lica que dóna forma a aquests corrals.

Entre ells es troben les pells seques del ramat sacrificat pel consum propi. No es difícil imaginar l’olor a podrit que desprenen les pells des de que són penjades fins que s’assequen per complert.

La mida del corral influeix també de forma determinant en l’olor del mateix, primer perquè el nombre de pells necessàries per a protegir al ramat del sol és més gran i en segon lloc perquè el nombre de cabres també s’incrementa, augmentant la quantitat d’orina i femta que són escalfades per l’asfixiant sol del desert.

Rares vegades, per no dir mai, aquests corrals són sanejats, el vent i les tempestes de sorra s’encarreguen d’arrossegar o d’enterrar les femtes.
Per últim l’escassetat de pluges acaba de posar la guinda a les adversitats climatològiques que contribueixen al mal olor que per altra part tant em van cridar l’atenció por la seva bellesa plàstica.

Jacobo Castellano