El meu pare fumava en pipa, un hàbit heretat del seu propi pare, que era un gran fumador. Segons explicava el meu pare, l’avi tenia un dilema: li encantava l’olor de pipa quan era algú altre qui fumava, la deliciosa aroma gris i moscada de, posem per cas, el tabac Balkan Sobranie omplint una estança. Però per al meu avi, com per a tots els fumadors de pipa, el gust del tabac quan el fumes anul·la la meravellosa olor que fa quan l’ensumes. Així doncs el meu avi va trobar una solució: feia unes pipades i sortia de l’habitació durant un moment. Després tornava a entrar i s’exclamava “Ah, quina bona olor!”

Extracte de l’obra The Life of Zola