Jugant amb els silencis llisquem imatges d’oblidats olors en el visor de nostra càmera. Fragments de vídeo ens apropen a la memòria olfactiva com a fràgil testimoniatge convertit en finestres, en freqüència belles.

Aquest silenci és l’olor de la boira, essència de la terra foradada, una natura primitiva que jeu com un paisatge saturat de sabors silenciosos.

En silenci ens desplacem per trobar un final feliç. Cóm retindrem els colors dels quals estan fets les olors a boira, a terra antiga, quan les canyes i arbres  són diferents, però semblants?

Almalé Bondía