Malgrat la desaparició de qui la provoca, l’olor roman. El desig és provocat? Pot provocar, la democràcia? El vídeo “Conquesta bàsica et torno a demanar que et defineixis” es refereix a aquestes preguntes. Una urna transparent, una bossa d’aspiradora i l’operació enigmàtica a la manera d’un ritual per part d’una persona no identificable. “Conquesta bàsica et torno a demanar que et defineixis”, són paraules amb caràcter de melodrama i de drets adquirits al mateix temps. En moltes ocasions, les nostres metodologies d’igualtat resulten ser distribucions jerarquitzadores d’un enorme buit. Molts han vist en aquest vídeo una cosa així com una ressonància vaginal, d’altres un joc irònic amb la visibilitat o una enigmàtica reconstrucció dels jocs de màgia, d’altres encara han tingut sensacions que pertanyien al desassossec de veure vídeos com si fossin miralls. Per a mi, després dels gestos d’aquest algú irreconeixible, alguna cosa roman en el lloc d’aquest estrany ritual. Entre els buits de l’urna i la bossa groga, podria haver-hi una olor deliciosament agredolça. S’ha produït una activitat més, una cerimònia d’acord amb el propi caos. Després romanen l’olor i l’objecte de l’urna. El subjecte ha desaparegut, se n’ha anat amb els seus costums i negociacions. És la persistència del que no ha trobat una solució, dels fets inoblidables. La il•lusionada necessitat de tornar a visitar un problema, en una barreja de biografia i d’hipnosi, és similar al fet de reconèixer una olor determinada i veure que ja no és exactament igual, una embriagadora sensació de fugida del món après. Javier Peñafiel, 2006.