No sé quina olor fa un camp de cotó, però aquesta obra m’hi fa pensar. Els forats negres en serien els flocs blancs, com en negatiu, i la seva disposició, com si fossin uns grans orificis nasals, sembla que serveixi per captar un perfum delicadament oliós.

Tot, en aquesta superfície blanca, és com si cada floc desprengués una càlida i dolça dosi d’aquesta aroma.

Joan Furriols