Aquest lloc fa olor de metall oxidat i de goma vella. Fa olor de pols, la pols dels arbres morts i dels edificis enderrocats. Fa olor d’aigua greixosa en basses estancades, de floridura proliferant en els fonaments de formigó. L’olor d’humitat de l’aire anuncia la tempesta que s’acosta i que intentarà emportar-se tota la brutícia. Aquest lloc fa olor de solitud i de pèrdua, la pèrdua d’un món que era calent i agradable. No ens agrada pensar-hi. Ens fa por. Ens agradaria ocultar-lo sota la catifa, però no hi fa res, és aquí, a sota, esperant-nos. Aquest no és un lloc per als vius. Aquest lloc és el desconegut, representa la mort i la por que tots li tenim. Un dia vaig començar a somiar amb aquest lloc i a explorar-lo. Vaig aprendre moltes coses però la més important va ser el fet d’estar en pau amb la meva pròpia mortalitat. No hi ha res més important a la vida i hem de viure sense por al desconegut.

Johann Ryno de Wet