I d’alguna manera es posa en marxa el mecanisme que fa vibrar aqueta fibra interna. La fórmula màgica. Sabem que existeix perquè n’hem experimentat símptomes. La conjunció de records i sensacions que provoquen aquesta especial emoció que ens apropa a allò que varem ser. Els mestres de l’encantament van saber destapar el flascó misteriós, escorxant la pell de la civilització que la història ha generat sobre el animal. Estígia, Sumer, Egipte. El barquer i la moneda. Grècia. Esparta. Pandora. Astarte i la Serp. El Necronomicon. Runes víkings. Llegendes gaèliques. Velázquez i Vulcà. Goya. Wagner. Tolkien i els nans. Lovecrafg i Chtulhu. La remota cadència que ens transporta a l’origen. Aigua, aire, foc i terra.
Entra, tanca els ulls i respira.
Íntims residus en suspensió que transformen una resposta biològica en un pont a l’ancestre.
Acompanyarem al Minotaure pel laberint. Recorrerem en reverent ascensió el miler d’esglaons per retre tribut al sol asteca. Pols, suor, ferro. Calor primordial del gresol. Cendres. Ruïnes. Caliu a la pira. Ofrenes primigèniques. Deixa’t atrapar per la faula i t’amari l’aroma atàvica que l’objecte en si no posseeix.
Fem el camí invers. Si una determinada olor, en un determinat instant, et porta records del que has viscut, la imatge construïda vol ser gènesi d’allò que no forma part de la teva experiència personal però que està latent com a part de l’essència col·lectiva de la humanitat.