4711, nom que durant l’ocupació napoleònica li va correspondre a la fàbrica d’aigua de colònia a la Glockengasse de Colònia (Alemanya), i que després va esdevenir marca de fàbrica, com un perfum de la Revolució Francesa.

Doncs bé, el departament d’emmagatzematge i distribució d’aquesta fàbrica de colònia era fins fa uns anys davant del taller que tinc a Colònia, a la Thebäerstrasse. De l’enderroc d’aquests magatzems vaig aconseguir un munt de bigues i taulons per a treballar-hi després com a escultures. Al guarda, polonès, que vigilava l’obra, li vaig donar un petit baix relleu de fusta amb l’emblema de la justícia. A canvi ell em va donar una caixa de claus, una caixa de discs radials i em va deixar agafar les fustes. El soterrani, on guardava les briquetes per a l’estufa, el vaig omplir de bigues i taulons. D’allà venia, i de les estufes, aquesta olor humida i agra que impregnava la roba, els armaris, tota la casa, i que encara se sent, tot i que ja tenim calefacció a gas. Han passat deu anys d’ençà que vaig fer aquest tracte amb el meu amic polonès, i l’última tardor (2001) vaig pujar quatre taulons del soterrani i els vaig fer a bocins amb una serra d’arc. Després vaig recompondre tots els trossos i són aquí, en aquesta escultura.

José María Guijarro