“Prou de flors naturals!”, cridaven els futuristes en el seu manifest La flora futurista i equivalents plàstics d’olors artificials.

Massa romàntic i suau, li semblava a la modernitat el perfum de les flors, la velocitat obviava aquest olorós teatre de seducció i pulsió de vida de la pol·linització.

Cada vegada passegem més pel jardí futurista on un genius loci “replicant” dissenya una pintoresca hiperrealitat.

José Ramón Ais