“Disset mescles diferents per poder atrapar aquella olor, etèria i punxant, estava a prop, quasi vaig poder amb un violeta, també vaig estar-hi a punt amb un intens taronja i a la frontera d’un verd lloro que no parava de desafinar, vaig creure que era meu.

Va arribar com una sorpresa i es va evaporar de la mateixa forma deixant una cavalcada d’aromes a la meva paleta…”

Juan Olivares